Els sistemes vius de PROJEKTA2 no esperen la teva presència. Respiren sense tu. No et necessiten per existir, però t'utilitzen per transformar-se. Aquesta és la diferència fonamental entre les obres irreversibles (Kintsugi, Wabi, Yūgen) i els Living Systems: aquests últims tenen una autonomia que els acosta a l'orgànic, al que batega fins i tot en el buit.
Mentre que les obres d'Alexandre Iglesias són esdeveniments que passen amb espectador o sense, els sistemes vius són entitats. Tenen comportament. Tenen memòria. Tenen un pols propi que no depèn de la interacció humana. Estan dissenyats per existir en el temps, per acumular, per desgastar-se, per viure.
Què fa viu un sistema?
La resposta és en l' autonomia. Un sistema viu no és un bucle que es repeteix. És una arquitectura que genera la seva pròpia dinàmica, fins i tot en absència d'estímuls. A Filament Void, l'energia no s'apaga quan l'usuari deixa de moure's. El camp continua bategant, respirant, mutant. La interacció no controla el sistema; el pertorba. I la pertorbació es converteix en part de la seva història.
Aquesta qualitat els situa en un territori intermedi entre l'escultura generativa i l'organisme artificial. No són decoració. No són efectes visuals. Són comportaments que es despleguen en el temps, amb una lògica interna que l'espectador pot explorar però mai no dominar.

Els sistemes vius de PROJEKTA2
L'estudi ha desenvolupat una família de sistemes vius, cadascun amb la seva pròpia personalitat i comportament. No són versions d'un mateix model; són entitats diferents que responen a lògiques diferents:

Cadascun d'aquests sistemes té un comportament únic, però comparteixen una qualitat comuna: no necessiten l'espectador per ser. Són entitats que existeixen en el temps, que acumulen memòria, que es transformen. L'espectador no és el centre; és un catalitzador. L'obra viu amb ell o sense, però la seva presència n'accelera o en desvia l'evolució.
L'energia del sistema
En els sistemes vius, l'energia no és un recurs que es consumeix. És una qualitat que es negocia. Com més interactua l'espectador, més energia es genera, però també més caos. El sistema no busca l'equilibri; busca la transformació. Cada estat és una resposta al que ha passat, no un destí. L'energia no s'emmagatzema; es transmuta.
Aquesta lògica converteix l'experiència en un diàleg. No hi ha instruccions. No hi ha objectius. Només hi ha presència i resposta. L'espectador no guanya ni perd; participa. I cada participació és única, irrepetible, i deixa una empremta que el sistema no oblida.

En definitiva, els sistemes vius de PROJEKTA2 són una invitació a habitar un espai que no és teu, però que t'inclou. Són organismes digitals que respiren, que memoritzen, que canvien. No són eines. Són companys de viatge en un temps que no es plega.