Tres paraules japoneses s'han convertit en tatuatges, noms de botigues, títols de llibres d'autoajuda i etiquetes de decoració: kintsugi, wabi-sabi y yūgen. Gairebé sempre apareixen juntes i gairebé sempre s'expliquen igual: «la bellesa de la imperfecció». Aquesta frase no és falsa, però esborra justament el que fa interessant cadascuna.

Aquesta guia explica què significa cada concepte, d'on ve, en què es diferencien i què se n'acostuma a explicar malament. Al final veuràs per què una sèrie d'art digital, la nostra, porta aquests tres noms.

En una frase

Kintsugi és una tècnica: reparar ceràmica trencada amb laca i pols d'or, deixant la reparació a la vista. Wabi-sabi és una sensibilitat: apreciar el que és senzill, el que està gastat i el que canvia amb el temps. Yūgen és una qualitat: la bellesa del que s'intueix però no es veu del tot.

Comparativa ràpida

KintsugiWabi-sabiYūgen
Escriptura金継ぎ侘寂幽玄
Què ésUna tècnica de reparacióUna sensibilitat estèticaUna qualitat de l'obra o del moment
Sentit literal«Unió d'or»Wabi: sobrietat, solitud · Sabi: el que envelleix«Fosc i profund», «misteriós»
Idea centralEl trencament forma part de la història de l'objecteEl que és humil i incomplet té valorEl que se suggereix emociona més que el que es mostra
Context històricCerimònia del te, des de finals del s. XVCerimònia del te, ss. XV–XVIPoesia cortesana i teatre nō, ss. XII–XV

Kintsugi: què és i què significa

Kintsugi (金継ぎ) es tradueix com «unió d'or» o «encaix d'or». També s'anomena kintsukuroi (金繕い), «reparació d'or». És un ofici de laca: les peces trencades s'uneixen amb laca i la línia de la reparació es cobreix o es barreja amb pols d'or, tot i que també s'hi fa servir plata o platí. El procediment està emparentat amb el maki-e, la tècnica japonesa de decorar laques escampant-hi metall.

Kintsugi I, obra generativa d'Alexandre Iglesias, projectada en una sala d'exposició virtual
Kintsugi I (2025), d'Alexandre Iglesias: les esquerdes que obre la interacció s'omplen de llum.

D'on ve

L'explicació més repetida en situa l'origen a finals del segle XV. Segons aquesta teoria, el xogun Ashikaga Yoshimasa va enviar a la Xina un bol de te malmès perquè l'arreglessin i li va tornar subjectat amb grapes metàl·liques, una reparació eficaç però tosca. Això hauria animat els artesans japonesos a buscar una solució més bella. Convé llegir-ho com el que és, una tradició transmesa i no un fet documentat amb precisió. Fins i tot hi ha un bol xinès cèlebre, sobrenomenat Bakōhan, les grans grapes del qual es van comparar amb llagostes.

El que sí que està clar és el vincle del kintsugi amb el chanoyu, la cerimònia del te, on els bols eren objectes valuosos amb història pròpia. El gust per aquestes reparacions va arribar a tal punt que alguns col·leccionistes van ser acusats de trencar peces a propòsit per poder-les reparar amb or.

Com es fa

Les fonts acostumen a distingir tres maneres de treballar:

El kintsugi tradicional fa servir urushi, una laca natural que triga setmanes a curar entre capes i que, mentre és fresca, pot provocar reaccions al·lèrgiques a la pell. La majoria dels «kits de kintsugi» que es venen avui fan servir resina epoxi i pols metàl·lica o mica. Són una manera accessible de practicar, però no són la tècnica original.

El que significa

La idea de fons és senzilla: el trencament i la reparació formen part de la història de l'objecte, no són el final de la seva vida útil. En lloc de dissimular el dany, es marca. Per això el kintsugi es relaciona amb el wabi-sabi, amb el mushin («ment sense aferrament», l'acceptació del canvi) i amb el mono no aware, la sensibilitat davant del que és passatger.

No es repara perquè sembli nou. Es repara perquè es noti que va continuar vivint.

Wabi-sabi: la bellesa del que és humil i del que canvia

Wabi-sabi (侘寂) uneix dues paraules que durant segles van ser independents:

Les dues idees es van trobar en la cultura del te. Entre els segles XV i XVI, mestres com Murata Jukō, Takeno Jōō i, sobretot, Sen no Rikyū (1522–1591) van defensar bols irregulars, sales petites i austeres i objectes locals davant de les peces xineses luxoses i perfectes. Aquesta manera de servir el te es va anomenar wabi-cha. Al darrere hi ha la influència del budisme zen i la seva atenció a la impermanència.

Wabi, obra generativa d'Alexandre Iglesias, projectada en una sala d'exposició virtual
Wabi (2025): una matèria fluida que reacciona al gest i s'esvaeix a poc a poc.

A Occident, el terme es va popularitzar sobretot a partir del 1994, amb el llibre Wabi-Sabi for Artists, Designers, Poets & Philosophers, del dissenyador Leonard Koren. Koren el descriu com la bellesa de les coses imperfectes, impermanents i incompletes, i de les coses modestes i humils. Per a ell, el wabi-sabi no és una propietat dels objectes sinó una manera de mirar.

Yūgen: la bellesa del que no es veu del tot

Yūgen (幽玄) uneix dos caràcters que evoquen el que és tènue, profund i fosc. Es pronuncia aproximadament «iú-guen», amb la primera vocal llarga. La paraula prové del xinès i en els seus primers usos budistes anomenava ensenyaments tan profunds que no es podien captar del tot.

Al Japó va entrar en la crítica de poesia waka. Cap al segle XII, el poeta Fujiwara no Shunzei (també llegit Toshinari) la feia servir com a elogi en jutjar certàmens de poemes: dir que un poema «assolia el yūgen» era dir que la seva emoció anava més enllà del que anomenaven les seves paraules. Poc després, Kamo no Chōmei, autor del cèlebre Hōjōki, va intentar explicar-la en el seu tractat Mumyōshō (escrit entre el 1211 i el 1216) amb una imatge que se cita sovint: una tarda de tardor en què el cel no té color ni so i, sense motiu aparent, et salten les llàgrimes.

El seu gran teòric va ser Zeami (segles XIV–XV), que va fer del yūgen l'ideal del teatre nō, una gràcia refinada, continguda i suggeridora, i el va desenvolupar en tractats com Kakyō («El mirall de la flor»). Un segle després, el poeta i monjo Shinkei ho resumia així: el yūgen és a la ment de qui el sent i no es pot expressar del tot amb paraules.

Yūgen, obra generativa d'Alexandre Iglesias, projectada en una sala d'exposició virtual
Yūgen (gener de 2026): dues capes conviuen a la mateixa obra i cap no es mostra del tot.

En què es diferencien?

Es barregen tant que convé separar-los amb una regla senzilla:

Dit d'una altra manera: el wabi-sabi mira el que hi ha, gastat i humil; el yūgen mira el que no acaba d'aparèixer; i el kintsugi decideix què fer amb el que s'ha trencat.

El que s'acostuma a explicar malament

«El kintsugi és una tècnica mil·lenària d'autoajuda»

El kintsugi té uns cinc segles i va néixer com a ofici de laca al servei d'objectes valuosos. La seva lectura com a metàfora de la resiliència emocional, la de «les teves ferides et fan valuós», és bonica i legítima, però és en gran part moderna i occidental. Conèixer-ne l'origen no treu força a la metàfora; li dona context.

«El wabi-sabi és un estil de decoració»

Mobles de fusta crua, lli arrugat i ceràmica rústica poden tenir alguna cosa de wabi-sabi, però el concepte no és una paleta de colors. Una peça «envellida» en fàbrica i venuda per milers és, en certa manera, el contrari: imita l'empremta del temps sense haver-la viscut.

«Tots tres són l'essència eterna del Japó»

L'estudiós Suzuki Sadami sosté en un article publicat a nippon.com el 2024 que wabi, sabi i yūgen històricament no formaven una trinitat. Cadascun va tenir la seva època i el seu àmbit, i la seva presentació conjunta com a «l'essència de l'estètica japonesa» es va consolidar en bona mesura de cara a l'exterior, al voltant dels Jocs Olímpics de Tòquio del 1964 i l'Exposició Universal d'Osaka del 1970. Segons Suzuki, el que comparteixen és una arrel comuna en la idea budista de mu, el no-res o el buit.

«Yūgen significa simplement misteri»

«Misteri» n'és només una part. El yūgen també implica elegància, profunditat i contenció: no tota cosa enigmàtica és yūgen. Una pel·lícula de terror és misteriosa; una muntanya mig amagada per la boira al capvespre s'acosta més al yūgen.

El seu ressò en l'art d'avui

Aquests conceptes han sortit de la ceràmica i la poesia. El dissenyador i investigador Guy Keulemans, per exemple, analitza en un estudi acadèmic publicat el 2016 a The Journal of Modern Craft el kintsugi dins del que anomena reparació transformadora: arreglar una cosa de manera que la reparació en canviï el sentit en lloc d'amagar-se. En arquitectura, disseny o art digital apareix la mateixa pregunta: què passa si deixem d'esborrar les empremtes?

Per què una sèrie d'art digital porta aquests noms

A PROJEKTA2, l'artista Alexandre Iglesias ha creat Kintsugi Digital, una sèrie de tres obres generatives úniques, d'edició 1/1. No pretenen il·lustrar aquests conceptes ni reproduir la tècnica, sinó traslladar-ne la pregunta central a una cosa que no existia quan es van formular: una obra que canvia pel que fa el visitant i no pot tornar enrere.

Si vols aprofundir en la idea d'una obra que recorda, l'assaig L'obra que recorda que la vas mirar proposa quatre proves per saber si una obra digital és viva. I al glossari d'art generatiu hi trobaràs la resta de termes.

Preguntes freqüents

Què significa kintsugi literalment?

Kintsugi (金継ぎ) significa «unió d'or»: kin és or i tsugi, unir o empalmar. També s'utilitza kintsukuroi (金繕い), «reparació d'or».

Kintsugi i wabi-sabi són el mateix?

No. El kintsugi és una tècnica concreta de reparació; el wabi-sabi és una sensibilitat estètica més àmplia. El kintsugi se sol considerar una expressió del wabi-sabi perquè valora l'empremta de l'ús i del temps en lloc d'amagar-la.

Quina és la diferència entre wabi i sabi?

Wabi apunta a la sobrietat i a la serenitat de viure amb poc; sabi, a la bellesa del que envelleix i a la quietud. Durant segles van ser paraules separades i es van unir sobretot en la cultura de la cerimònia del te.

Què significa yūgen i com es pronuncia?

Yūgen (幽玄) anomena una bellesa profunda i suggerida, la del que s'intueix però no es veu del tot. Es pronuncia aproximadament «iú-guen», allargant la primera vocal.

Es pot fer kintsugi a casa?

Sí, amb kits moderns que fan servir resina epoxi i pols metàl·lica, tot i que no és la tècnica tradicional. El kintsugi amb laca urushi exigeix formació, setmanes de feina i precaucions, perquè la laca fresca pot causar reaccions al·lèrgiques a la pell.

Què és el kintsugi digital?

A PROJEKTA2 és el nom d'una sèrie de tres obres generatives úniques d'Alexandre Iglesias (Kintsugi I, Wabi i Yūgen) que traslladen aquestes idees a obres interactives: el que fa el visitant transforma l'obra i no es pot desfer.

Fonts i lectures recomanades.
  • Leonard Koren, Wabi-Sabi for Artists, Designers, Poets & Philosophers, Stone Bridge Press, 1994.
  • Suzuki Sadami, «“Wabi”, “sabi” et “yûgen” : comment définir l'esthétique japonaise traditionnelle ?», nippon.com, 5 de gener de 2024.
  • Guy Keulemans, «The Geo-cultural Conditions of Kintsugi», The Journal of Modern Craft, 9(1), 2016, pp. 15–34.
  • Kamo no Chōmei, Mumyōshō (c. 1211–1216) y Hōjōki (1212).
  • Zeami, Kakyō («El mirall de la flor»), tractat sobre el teatre nō.
  • Christy Bartlett et al., Flickwerk: The Aesthetics of Mended Japanese Ceramics, catàleg d'exposició, 2008.