Compraràs una obra d'art generatiu. El venedor t'ofereix, com a prova que l'operació és seriosa, un certificat d'autenticitat. Té un bon disseny. Té un segell. Té la paraula "blockchain" en algun lloc. Signes, pagues, et sents tranquil.

Aquest certificat, en la majoria dels casos que he vist circular pel mercat, certifica una sola cosa: que existeix un arxiu d'imatge amb un hash associat. No certifica el sistema que va produir la imatge. No diu res sobre si aquesta obra té memòria, si és reversible, si depèn d'un servidor que pot desaparèixer l'any que ve, ni de quin tipus d'actiu estàs adquirint realment. És, a la pràctica, un embolcall bonic al voltant d'una pregunta que ningú no va respondre.

“No crec que la majoria d'artistes que emeten aquests certificats intentin enganyar ningú. El problema és més senzill i més incòmode: el mercat de l'art generatiu encara no té un vocabulari compartit.” — Alexandre Iglesias

El problema no és la mala fe, és la falta de vocabulari

El problema és més senzill i més incòmode: el mercat de l'art generatiu encara no té un vocabulari compartit per descriure el que fa que aquestes obres siguin diferents d'una pintura o una fotografia. Sense aquest vocabulari, un certificat acaba copiant l'estructura d'un certificat d'art tradicional — autor, títol, data, signatura — aplicat a un objecte que es comporta de manera completament diferent.

Un quadre no deixa d'existir si s'apaga un servidor. Un quadre no té memòria que es pugui perdre en una migració. Un quadre no pot ser, tècnicament, una de quatre coses diferents sense que el comprador ho sàpiga. L'art generatiu, sí.

El que hauria d'incloure un certificat seriós (i gairebé cap no inclou)

Cinc camps que rarament apareixen en la pràctica actual del mercat, i que haurien de ser estàndard:

Cap d'aquests cinc camps no és difícil d'escriure. La raó per la qual gairebé no apareixen no és tècnica, és que encara no s'han convertit en l'estàndard que el comprador exigeix.

“El mateix mercat s'està movent cap aquí sense que ningú el forci des de dalt: cada vegada més compradors parlen de profunditat i procedència en lloc de només estètica.” — PROJEKTA2 Studio

Això canviarà, i probablement aviat

El mateix mercat s'està movent cap aquí: cada vegada més col·leccions combinen obra digital amb elements físics, cada vegada més compradors parlen de profunditat i procedència en lloc de només estètica, i cada vegada hi ha més escrutini sobre què significa realment "posseir" una cosa generada per un sistema. Aquest escrutini, tard o d'hora, arriba als certificats.

Els artistes i col·leccionistes que comencin a exigir i a emetre certificats amb aquest nivell de detall ara no estan fent una exageració burocràtica — simplement s'avancen a un estàndard que el mercat acabarà necessitant de totes maneres.

Vols una plantilla de certificat que cobreixi aquests cinc camps? Forma part del Kit del Col·leccionista inclòs al curs Structural Intelligence, juntament amb una checklist de due diligence i un model de clàusules contractuals per a adquisicions. Cap dels tres documents no requereix que l'obra en qüestió sigui de PROJEKTA2 — estan pensats per fer-se servir amb qualsevol artista.

Pots descarregar la plantilla de certificat i la resta de recursos al Kit del Col·leccionista inclòs al curs Structural Intelligence.