Document de treball · Versió 1.0 · Novembre de 2026

El comportament com a estructura

Notes sobre sistemes generatius en contextos d'exhibició. Criteris amb què PROJEKTA2 desenvolupa obra d'autor i sistemes vius, escrits per a comissaris, registradors, equips tècnics i col·leccionistes.

Informació per a professionals[email protected]

Alexandre Iglesias · PROJEKTA2 · Costa Brava (Girona)

1. Introducció

Aquí, un sistema generatiu és un conjunt de regles i relacions que produeix un resultat no fixat per endavant i que manté un estat al llarg del temps. No es tracta d'imatges generades una vegada i arxivades, sinó de processos que s'executen en temps real mentre algú els mira.

Aquesta diferència té conseqüències pràctiques. Una imatge fixa es presta, s'instal·la i es conserva com un arxiu. Un sistema que respon i canvia exigeix decidir com es comporta, quan es reinicia, quin equip l'executa i quina documentació l'acompanya.

El text no presenta un catàleg ni defensa una tendència. Exposa les decisions tècniques i artístiques que l'estudi ja ha pres i els límits que accepta, perquè qui avaluï una adquisició, un encàrrec o un préstec disposi de criteris concrets.

PROJEKTA2 treballa en dues línies que convé no confondre:

  • Obra d'autor d'Alexandre Iglesias: peces tancades, en edició 1/1 (sèrie Kintsugi Digital: Kintsugi I, Wabi i Yūgen) o amb edició de col·leccionista i instal·lació per a museus (LIMEN, que obre la Trilogia II).
  • Sistemes vius: sistemes de l'estudi dissenyats o adaptats per a un espai concret, per encàrrec.

2. El comportament com a estructura

En aquestes obres, el comportament forma part de l'obra: no és un efecte visual afegit sobre una imatge. Per explicar-ho, serveix distingir dos tipus de sistema.

Sistema que reaccionaSistema que canvia d'estat
Què fa la interaccióProvoca una resposta temporalModifica la configuració del sistema
Què passa desprésEl sistema torna al punt de partidaEl sistema continua des del nou estat
Paper del tempsIndiferent: cada gest s'esgota en si mateixAcumulatiu: el que ha passat condiciona el que ve
Què es documentaLa resposta esperadaLa resposta, l'estat i les condicions de reinici

Les obres de la sèrie Kintsugi Digital pertanyen al segon tipus. Durant una sessió, el que fa el públic modifica l'obra i no es pot desfer: a Kintsugi I la superfície es fractura i les esquerdes s'omplen de llum; a Wabi la presència deixa empremta; a Yūgen hi coexisteixen dos estats. El sistema no ofereix cap funció de desfer.

Aquesta irreversibilitat no és un recurs d'efecte. És una regla de l'obra, del mateix ordre que la seva paleta o la seva geometria. La conseqüència directa és que el temps de la sessió i les accions del públic passen a ser matèria de la peça.

Els sistemes vius de l'estudi es poden dissenyar d'una manera o d'una altra. Alguns reaccionen al gest, al so o a la presència i tornen al seu estat base; d'altres acumulen el que ha passat al llarg del dia. Quin convé es decideix amb l'espai, segons el públic i l'ús previst.

3. Implicacions per al context d'exhibició

Quan la interacció deixa empremta, el reinici deixa de ser un detall tècnic i passa a ser una decisió curatorial. Abans d'obrir al públic cal fixar quan comença i acaba una sessió.

Política de reinici. L'estudi l'acorda amb cada espai i la deixa escrita a la fitxa d'instal·lació. Les opcions habituals són:

  1. Reinici per sessió: cada visitant o grup troba l'obra en el seu estat inicial.
  2. Reinici diari: l'obra acumula el que ha passat durant la jornada i torna a l'estat inicial al tancament.
  3. Reinici per període: l'obra acumula durant un tram definit de l'exposició, amb dates anotades.

Cada opció produeix una lectura diferent de la mateixa peça. Cap no és neutra, i per això no es deixa a l'atzar de l'equip de sala.

Documentació. La fitxa de cada peça descriu el comportament esperat, quines accions del públic modifiquen l'estat, com es reinicia i què es considera un funcionament correcte. Amb aquesta fitxa, un tècnic que no coneix l'obra pot verificar que està ben instal·lada.

Mediació. El públic no només observa: intervé en l'estat actual de l'obra. Convé que la cartel·la ho digui amb claredat (què es pot fer i que no es pot desfer) perquè la participació sigui conscient i no accidental.

Conservació. El que es conserva no és una imatge, sinó un sistema i les seves regles: l'arxiu de l'obra, la seva documentació i les condicions per executar-la. L'obra es pot tornar a exposar en el futur mentre aquestes tres coses es mantinguin.

4. El sistema viu com a paquet autònom

Totes les peces de l'estudi, sistemes vius i LIMEN inclosos, es lliuren com un paquet d'exposició que funciona sense connexió a internet. És una decisió tècnica que respon a un problema real dels espais: una obra que depèn d'un servidor extern deixa de funcionar quan falla la xarxa, canvia un servei o caduca un compte.

ElementPer a què serveix
Aplicació localExecuta l'obra a l'equip de l'espai, sense dependències en línia
Versió de reservaPermet recuperar l'obra davant d'una fallada de l'equip o de la instal·lació principal
Documentació tècnica de muntatgeDescriu l'equip, les connexions, l'arrencada, el reinici i la verificació
Fitxa de comportamentExplica què fa l'obra i com saber que funciona com cal
Codi font (sistemes vius per encàrrec)Garanteix que el sistema es pugui mantenir a llarg termini

Què inclou un encàrrec de sistema viu. Disseny del sistema per a l'espai, desenvolupament tècnic (resposta en temps real i, segons el cas, sensors i àudio), instal·lació i calibratge a la sala, codi font i documentació, i 12 mesos de suport. Els encàrrecs parteixen de 9.500 €; el pressupost final depèn de l'abast.

Què s'adapta i què no. El sistema s'ajusta a l'escala de l'espai, al tipus de pantalla o projecció, a la llum ambient i al flux de públic. La lògica de comportament es defineix abans de la instal·lació i queda fixada a la documentació, de manera que l'espai sap amb precisió què rep.

5. Requisits tècnics de referència

Les obres s'executen en temps real (WebGL) a l'equip de l'espai. La taula resumeix la configuració de referència que l'estudi pren com a punt de partida; els valors definitius de cada peça figuren a la seva documentació i es revisen amb l'equip tècnic abans de la instal·lació.

ComponentConfiguració de referènciaNotes
OrdinadorEquip dedicat a l'obra, amb targeta gràfica dedicada de generació recentNo es comparteix amb altres aplicacions durant l'exposició
VisualitzacióPantalla o projector de resolució mínima 1920 × 1080Per a formats grans o visió propera es recomana 4K
InteraccióRatolí, pantalla tàctil o sensors, segons la peçaEl mode d'interacció forma part de la fitxa de cada obra
ÀudioNomés a les peces que l'utilitzenAltaveus o auriculars, segons l'espai
XarxaNo necessàriaL'obra funciona sense connexió
FuncionamentArrencada automàtica i pantalla completaL'equip de sala l'encén i l'apaga sense intervenció tècnica

Abans de la instal·lació. L'estudi i l'espai revisen junts l'equip disponible, la ubicació, la llum i el recorregut del públic. Si l'equip de l'espai no compleix la configuració de referència, s'indica què cal canviar o s'ajusta la peça quan és possible.

A la instal·lació. Per a les obres d'autor adquirides, l'artista supervisa la primera instal·lació. En els sistemes vius, la instal·lació i el calibratge a la sala formen part de l'encàrrec.

Verificació. La instal·lació es dona per bona quan l'obra arrenca sola, es comporta com descriu la seva fitxa i es reinicia segons la política acordada.

6. Traçabilitat i drets

Cada obra d'autor en edició 1/1 es lliura amb documentació que permet identificar-la, verificar-la i exhibir-la sense ambigüitat.

Què rep qui adquireixPer a què serveix
Certificat d'autenticitat numerat i datatAcredita l'obra i la seva edició; es pot verificar en línia a projekta2.com/verify.html
Empremta criptogràfica (SHA-256) de l'arxiuIdentifica de manera unívoca l'arxiu lliurat: qualsevol alteració canvia l'empremta
Arxiu de l'obra i documentació d'instal·lacióPermeten executar-la i tornar-la a instal·lar en el futur
Llicència perpètua d'exhibicióAutoritza a mostrar l'obra, en l'àmbit privat o institucional que fixi el contracte
Supervisió de l'artista en la primera instal·lacióAssegura que l'obra queda instal·lada com cal
Contracte amb els drets d'úsDeixa per escrit què es pot fer amb l'obra i què no

Què es transfereix i què es conserva. Qui adquireix obté l'obra i el dret a exhibir-la. L'artista conserva la propietat intel·lectual i els drets morals. El contracte no transfereix el dret a modificar l'obra, distribuir-ne còpies ni crear obres derivades.

Per què importa. Aquesta documentació acompanya l'obra si es presta, es dona o canvia de mans. Un registrador pot comprovar que la peça que rep és la que figura al certificat.

Préstecs i encàrrecs. En els préstecs per a exposicions, les condicions d'exhibició, reinici i crèdits es fixen per escrit amb cada institució. En els sistemes vius per encàrrec, la llicència i els usos es defineixen al contracte del projecte.

7. Decisions i límits

Un sistema generatiu ben plantejat té límits clars. Aquests són els de l'estudi.

  • No es garanteix una imatge fixa. Es garanteix un sistema amb un comportament definit i documentat. El que apareix a la pantalla varia per naturalesa.
  • No es lliuren plantilles. Cada sistema viu es dissenya o s'adapta per al seu espai; no es reutilitza sense adaptació.
  • L'obra d'autor no es modifica per encàrrec. Les seves regles, inclosa la irreversibilitat durant la sessió, formen part de l'obra. El que s'acorda amb cada espai és la política de reinici, no el comportament.
  • No tot projecte necessita sensors. Alguns sistemes responen al gest o al so; d'altres evolucionen només amb el temps. Es tria el que l'espai i el públic requereixen, no el més complex.
  • El resultat depèn també de l'espai. L'equip, la llum, el recorregut del públic i el manteniment diari influeixen en com es percep l'obra. Per això es revisen abans d'instal·lar.
  • No es depèn de serveis externs. Cap peça no necessita internet, comptes en plataformes ni servidors de tercers per funcionar a la sala.
  • Cada proposta es valora abans d'acceptar-la. L'estudi analitza l'espai, el públic i l'objectiu del projecte, i només assumeix encàrrecs en què el sistema pot funcionar com cal.

8. Tancament

Aquests criteris valen igual per a l'obra d'autor i per als sistemes vius: el comportament es defineix, es documenta i es lliura de manera que l'espai el pugui mantenir sense dependre de l'estudi.

Un projecte concret (adquisició, préstec o encàrrec) comença amb una conversa sobre tres coses: l'espai, l'ús previst i les condicions tècniques disponibles. A partir d'aquí, l'estudi envia la documentació de la peça o una proposta per al sistema.

Contacte. [email protected] · Informació per a museus, galeries i comissaris · Dossier i disponibilitat